FESTA MAJOR DE LA MERCÈ

Poques vegades, davant la gresca que acompanya una festa major ens aturem a pensar quin és el seu origen.
A l’escola tenim la sort que els nens i nenes de tercer ens recorden cada any el per què d’aquesta celebració representant la seva llegenda:
Es diu que en temps de Jaume I, els consellers Pere Nolasc, i Raimon de Penyafort, van tenir el mateix somni on la Mare de Déu els demanava que es fessin “mercè” dels captius catalans que estaven en terres dels sarraïns.
Així que van fundar l’ Ordre de la Mare de Déu de la Mercè (monjos mercedaris que es canviarien pels presoners en cas de no poder ser comprats).
Davant d’aquest acte de generositat, la ciutat celebra amb alegria aquells fets en honor a la Mare de Deú de la Mercè, patrona de Barcelona.
L’escola, representant els barcelonins, ho festeja amb petites mostres de diferents actuacions de tots els cursos de primària on no hi falten: dimonis, xanquers, falcons i castellers. Tot regat amb molta música d’havaneres i timbalers!!
Durant les actuacions comptem amb la presència dels il·lustres gegants de l’escola: Elionor i Roger; amics d’altres gegants de la ciutat on han aparegut en alguna festa i els podeu veure en el llibre dels gegants de l’Ajuntament de Barcelona.
La festa ens permet encetar el nou curs amb entusiasme, color i un sentiment d’orgull envers les nostres arrels.

LA CASTANYADA

Amb la tardor, els dies s’escurcen, els arbres perden les fulles, la natura s’adorm i la terra erma, un cop rebuda la llavor, esdevé esperança de continuïtat de la vida per a tots. És el retrobament del món dels difunts i dels vius. D’aquesta relació sorgeix la Festa de Tots Sants. La gent a partir de les diferents maneres d’honrar els difunts, van acabar reunint-se al vespre i per mantenir les forces, menjaven dolços i fruits secs. Heus aquí el naixement de la festa de la Castanyada.
A l’escola, com arreu de Catalunya, cada 31 d’octubre celebrem la festa de la Castanyada. Gaudim mentre treballem els elements tradicionals que configuren aquests festa.
Parada de la Castanyera i dels fruits de la tardor, “bola boleta ben rodoneta…” mentre s’elaboren els panellets. Composició del pregó de la festa que dona pas a torrar castanyes i participar dels jocs relacionats amb contes o cançons tradicionals i cantates. Finalment, tots junts al pati, castanyers i castanyeres ens reparteixen les paperines plenes de castanyes. Què bones i calentones estan!
La castanyada, una festa especial on els sentits hi participen. L’escola s’omple d’olor a castanyes torrades i dels colors propis de la tardor. Ens agrada aquesta festa tan nostra, per com la vivim!

NADAL

“Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!”

Això ens diu Josep Maria de Sagarra en El poema de Nadal.

I, certament, podríem pensar-ho quan ens referim a tot un curs escolar.
Per sort, tenim l’aturada del Nadal, amb el temps de l’Advent, que ens ofereix una gran oportunitat per reflexionar, amb els alumnes, tots els valors que envolten aquesta festivitat: pau, amor, generositat, compartir, amistat…i un seguit de coses boniques més que allargarien aquesta llista.
Però no en seríem conscients si no li donéssim formes com: els pessebres, els amics invisibles de cicle superior, el teatre musical de sisè, el tió dels petits, les corones d’advent a les aules, els tallers de manualitats, els torrons i les decoracions nadalenques… De tot aquest ambient en destaquem la cantada de nadales on tots, mestres i alumnes, ens reunim a la sala d’actes per cantar i recitar poemes de Nadal. És en aquest moment on trobem la màgia d’una altra família, la de l’escola i on procurem cada any, com diu el poeta “fer el possible per ser uns homes i dones de bona voluntat.”

SANT ANTONI ABAT I ELS TRES TOMBS

Sant Antoni Abat també anomenat Sant Antoni del porquet és el protector dels animals. I per què? – tal vegada us preguntareu. Sant Antoni quan va arribar a Barcelona se li va presentar una truja amb una pota trencada i la va guarir.
És la festa del bestiari de pota rodona com el cavall, porc.. que després de rebre la benedicció, en comitiva es donen tres tombs per determinats carrers.
A mitjans de gener, els alumnes de l’escola del Cicle Inicial es preparen per celebrar aquesta festivitat. No hi falta detall. Exposició d’animals, que després de beneir-los es fan els tres tombs Cantant la corranda de Sant Antoni. Se’ls escolta com diuen “Sant Antoni era un bon home…” La comitiva fa goig de debò. Arriba la Cantata de “La comèdia del gall” i no falten les dites i és que “Per Sant Antoni de gener fa festa el cavall i el traginer”. I per acabar la festa amb els pares i mares, toca menjar el tortell que han fet els alumnes perquè Sant Antoni ens guareixi a tots de malalties.
Una festa entranyable que viuen amb intensitat els alumnes i els pares i mares del Cicle Inicial.

DE CARNESTOLTES A PASQUA

El Carnestoltes, una festa que oscil·la entre el 2 de febrer i el 7 de març, coincideix sempre amb fase de lluna nova. En el seu origen, aquesta festa era per celebrar la proximitat de la primavera i amb ella, el despertar de la natura. Igual que la natura es transforma, nosaltres també amb disfresses i alegria.
El nostre Carnestoltes, el rei de la gresca, amb nom propi i vestit per l’ocasió, és un ninot creat pels alumnes de 5è. El Carnestoltes arriba el Dijous Gras acompanyat del seu seguici i d’uns presentadors; presideix tota la festa i anima la rua.
Aquest personatge amb el seu discurs, ens anima a fer gatzara i ens fa oblidar problemes i tristors. Els nens i nenes de l’escola ben disfressats s’ho passen d’allò més bé. Cada nivell d’I3 a 6è ha après una dansa del folklore popular i la ballen davant del Carnestoltes.
Tot s’acaba el Dimecres de Cendra quan arriba la Vella Quaresma i amb ella, comença el temps Quaresmal. A l’Escola, la tenim representada per una vella de faldilla ampla amb set cames. Els alumnes d’Infantil, cada setmana, li tallen una cama fins que no n’hi queda cap i llavors ja haurà arribat la Pasqua i amb ella, les Caramelles. Cançons alegres i entranyables que ens conviden a celebrar plegats la Pasqua.

SANT JORDI

Sant Jordi, patró de Catalunya, de cavallers i dones i homes d’honor. La llegenda ens diu que Sant Jordi fou el cavaller que va alliberar la princesa de les urpes del drac, de la sang del qual va germinar un roser.
Cada 23 d’abril, també dia del llibre, torna Sant Jordi. En aquesta diada és costum regalar roses i llibres per mostrar agraïment o estima a les persones que ens envolten.
Heus aquí la festa per excel·lència de l’Escola que guarnida per l’ocasió, celebra els Jocs Florals. Fa més de 40 anys que ho celebrem a l’escola. Tots els nens i nenes preparen els seus escrits per formar part del llibre de textos de la classe i així participar en el certamen literari. Diplomes, roses o violes s’entreguen als autors dels textos guardonats. Altres concursos conclouen en aquesta diada, com el del còmic i el de fotografia i també, els campionats de tennis taula i escacs. A la tarda fem ballada de sardanes amb la cobla de Cornellà que toca en directe. És emotiu veure com les colles de 4t per una banda, les de 5è per l’altra i finalment, la de 6è; aprenen uns i afiancen els altres, com ballar sardanes, la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.

SANT FELIP NERI

El 26 de maig, dia de Sant Felip Neri, a l’escola celebrem “El dia de la Música”.

Com bé sabem aquest sant és el patró de la comunitat filipense i aprofitem aquest dia per recordar allò que aquesta personalitat ens va inspirar i transmetre, a través de la música.

Sant Felip Neri va ser un sacerdot italià del segle XVI que enfrontat amb l’església en diverses ocasions, va fundar un Oratori per a acollir nens desemparats i pobres a fi de donar-los un sostre, menjar i nocions bàsiques de cultura.
Va tenir un vincle especial amb els infants ensenyant-los a cantar i a gaudir de la música de manera lúdica i alegre i amorosa que els feia més suportable llurs situacions.

Tradicionalment els nens de 5è enceten aquest dia interpretant-nos una cançó que cantava Sant Felip: Vanità di vanità, acompanyats de cant i instruments musicals i després ens ensenyen per cicles la dansa d’aquesta cançó. A partir d’aquí, segons l’any hi ha diferents actuacions musicals amb les quals gaudim tant de públic com d’intèrprets.
D’aquí que a l’escola, la música es basi en tres pilars: cantar, ballar i tocar; i es converteix en un nexe de totes les festivitats, això sí, amb la màxima de Sant Felip Neri:
“Sigueu bons, si podeu”