La fira més antiga. Les figures més noves

Al 1223, fa 800 anys, Sant Francesc d’Assís feia el primer pessebre que es coneix a la història. Aquell primer pessebre s’assembla més a un pessebre vivent ja que reunits a una cova amb la gent de Greccio, Sant Francesc va voler apropar als vilatans a l’experiència reveladora que havia tingut en la seva joventut a Terra Santa. Ajuntant un bou, una mula, una menjadora i reunint-se en comunitat mentre predicava l’evangeli va ajudar a que la gent es transportés per un instant al miracle. 

Des d’aleshores aquesta tradició s’ha anat adaptant a cada un dels indrets on ha arribat. A casa nostra la tradició pessebrista va arrelar amb força i és a Barcelona on trobem l’associació pessebrista més antiga del món.

Els barcelonins hem pogut muntar el nostre pessebre amb el suro, la molsa, les figuretes… comprades any rere any a una de les fires més conegudes de la ciutat i la que és considerada el mercat de pessebres més antic del món: la Fira de Santa Llúcia, que des del 1786, al voltant de la Catedral, abasteix dels materials necessaris per apropar-nos, encara que sigui una mica, el Nadal a les nostres cases.

Enguany, el pessebre de l’Escola Lurdes està ambientat en els paisatges d’Assís i Greccio de la regió d’Umbria, Itàlia, per on Sant Francesc va estendre la seva predica per ajudar a tots els pobres i exclosos de la societat i estimar la natura com ens hem d’estimar els uns als altres. És per això que se’l nomenà sant patró dels animals i del medi ambient.  A l’Escola ja fa més de 60 anys que fem el pessebre i tots els nens i nenes fan la seva aportació, és per això que aquest any volem posar en valor aquest esforç col·lectiu de tradició, cultura i esperança adherint-nos a la celebració dels 800 anys del primer pessebre.

En el pessebre trobem diferents figures que representen els costums i les tradicions de la nostra cultura i té com a element central el naixement de Jesús. Fet de forma col·laborativa i participativa entre tots els infants de l’escola ens convida a observar els detalls i visualitzar-nos en aquell precís instant, essent partícips de la bona nova. Any rere any ajuntem esforços per poder tenir aquest petit racó ben preparat pels dies de Nadal i que, com és tradició, aquell qui vulgui es pugui atançar a observar-lo.