Iniciem un nou curs amb l’emoció de tornar a reunir-nos, de compartir i de seguir creixent com a comunitat educativa.
En ecologia, una comunitat és un grup d’organismes que interaccionen compartint un ambient. I aquest és també el rerefons de la definició que en fa la sociologia. La paraula comunitat ve del llatí, cum, “amb o junts” + munus, “regal”, significa un grup interdependent, és a dir, el que fa i diu un membre de la comunitat afecta el conjunt i es veu influït per la resta. Aquesta relació és viscuda com un regal perquè ens apropa, ens fa sentir acollits i ens protegeix.
El terme comunitat es refereix, per tant, a un lligam personal, sòlid i afectiu, algú amb qui es conviu i amb qui es tenen objectius i projectes. És un lligam necessari i molt productiu perquè fa que tothom s’hi senti implicat i alhora còmode. La interacció és constant i genera un grau de cohesió grupal que afecta el creixement, l’aprenentatge i fins la identitat.
Aquesta és la nostra força com escola, som comunitat. Som una escola càlida i propera gràcies a tots vosaltres.
Som una comunitat que compartim un objectiu comú, educar. Educar significa ajudar algú a conduir-se, a orientar-se i acompanyar-lo en aquest camí.
Segons diu el filòsof català, Josep M. Esquirol, s’educa amb el cor, perquè el cor és símbol d’allò que acompanya i cuida. Aquest autor ens diu que la clau de l’escola és no fer mal, entès com a atenció a l’altre, a fer companyia. El cultiu de no fer mal és el cultiu de la sensibilitat i de la no indiferència. I aquest sempre ha estat el propòsit de la nostra escola: tenir cura de l’altre.
Volem compartir amb vosaltres una reflexió que fa en Bruno Ferrero, psicòleg italià, sobre la vida familiar. Es tracta d’una carta fictícia que un nen o nena podria haver escrit als seus pares i mares en el moment de néixer. Creiem que el seu contingut és molt significatiu, especialment quan a la nostra escola ens enfoquem en preservar i fomentar el sentit comú. I diu així:
No em doneu tot el que us demani. A voltes demano per saber què és raonable de prendre.
- Compliu allò que prometeu, sigui bo o dolent.
- No em compareu amb ningú. Si em feu quedar millor que els altres algú patirà: si em feu quedar pitjor que els altres, seré jo qui pateixi.
- Tingueu un sol criteri: poseu-vos d’acord sobre allò que és important per a mi. Això m’ajudarà a crear-me uns principis ferms.
- No canvieu d’opinió sovint sobre el que hagi de fer. Decidiu-vos i manteniu la vostra posició, perquè sinó, viuré sempre pendent del pròxim canvi de pensament que pugueu tenir i això no m’ajuda a ser responsable.
- Deixeu-me valer per a mi mateix. Si ho feu tot per mi, mai podré aprendre. Per si ho heu oblidat, vosaltres també heu après dels vostres propis errors.
- Quan estigueu equivocats en alguna cosa, admeteu-ho, i així m’ensenyareu a admetre les meves faltes.
Moltes gràcies a tothom i que tinguem un molt bon curs!
Comentaris recents